dijous, 21 de gener de 2016

Ruta Sant Llorenç Savall al Marquet de les roques

Aquesta ruta ens mostra una serie de edificis arquitectonics envoltats per paisatges singulars dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l' Obac, més concretament, als voltants del poble de Sant Llorenç Savall.

Fitxa tècnica de la ruta:

- Temps estimat: 4 hores.
- Distància recorreguda: 11,7 km (circular).
- Desnivell acumulat: 555 metres.
- Dificultat: Mitjana.



Punt inicial de ruta

La ruta comença al bell mig del poble de Sant Llorenç Savall, concretament a l' esglesia de Sant Feliu de Vallcarca. Es una construcció original del romanic que ha sofert desperfectes al llarg del temps i ha estat reparada, data de principis del segle XI com a esgelsia primitiva i amb el temps s' ha anat modificant fins a arribar a la seva forma actual.

Esglesia parroquial del segle XI



Recorregut

Deixem enrere l 'esglesia i baixem per unes escales situades en un dels laterals que ens portaran a començar la nostre ruta. Seguim una avinguda de nova construcció que resegueix el riu Ripoll fins a arribar a una pasera que ens ajudará a creuar a l' altre costat del riu. Un cop hem creuat el riu recte en la mateixa direcció del pont fins a arribar a la zona industrial on un cop creuat el primer carrer amunt girarem cap a la nostre esquerra per entrar ja al camí sense asfaltar que ens dura fins al nostre punt principal.

El paisatge un cop hem deixat enrere la zona industrial canvia totalment deixant pas als boscos de pi blanc amb algunes alzines i pins pinyoners en la seva conformació natural. Al cap de uns 3km arrivarem a la vall d' Horta, un dels paisatges singulars que ens acompanyaran en gran part d' aquesta ruta.



Antic molí de pedra roja del segle XVI

Aviat arrivem al antic molí actualment sense ús i conservat com a museu amb peces d' artesania trobades en diversos jaciments de la zona. Poc més tenim a comentar d' aquest lloc així que seguirem la nostra ruta en direcció al Marquet de les roques.

Seguint el recorregut indicat i ajudannos dels cartells que ens senyalen la direcció, a 500 metres si ens desviem una mica a la nostra dreta arrivarem a la Masia "les Oliveres", una construcció de la qual ja se' n te constància cap als voltants del segle XVII com a allotjament dels ducs de Pera.

Masia "Les oliveres" del segle XVII

Continuant la nostra ruta principal, al fons de la vall podem començar a veure l' edifici mes emblematic d' aquesta ruta, el Marquet de les roques.

Marquet de les roques


A mida que ens hi anem acostant, anem veient com al darrere del edifici s' alça la Mola, un dels cims mes importants i un dels paisatges més frapants d' aquesta ruta. Pel que fa a l' historia d' aquest edifici, ens hem de remuntar fins al segle XIII, concretament amb un mas anomenat "Mas Marquet", fonaments sobre els quals al segle XIX, un arquitecte deixeble del mestre Domènech i Montaner hi va construir l' edifici que s' hi alça actualment. La construcció es va fer amb la pedra vermella caracteristica d' aquesta zona i el maó vist. Va ser segona residència del poeta Joan Oliver on hi realitzava tertúlies literàries amb altres companys de professió. 

Actualment, l' edifici pertany a la diputació de Barcelona i serveix com a centre de informació i centre on es realitzen diferents cursos i xerrades. Com a curiositat cal destacar que a les nits de Juliol s'hi realitzen actuacions musicals i literàries en l' anomenat "Cicle d' Estiu".

Ha arrivat l' hora de fer el camí de tornada pero abans no ens podem oblidar d' un petit secret amagat en un camí que s' endinsa per una petita vall feta per un torrent que ens condueix fins a la font del Llor.


Font del Llor


L' aigua de la font, tot i sortir tot l' any molt freda (cosa que al estiu s' agraieix) surt clara i amb un gust força caracteristic, fins i tot una mica dur però molt refrescant.

Finalment només ens queda fer el camí de tornada pero aquesta vegada tornarem seguint el camí deixant la font enrere fins a arriba al començament de la vall d' Horta on observem una altre construcció caracteristica de la zona, el pont de la vall d' Horta.


Pont de la vall d' Horta

Aquest pont construït per primera vegada a principis del segle XIX i reconstruit al darrer segle degut a unes riuades que se' n van emportar gran part, va estar reforçat per ferro i com a tret caracteristic, el pont original també es va construir utilitzant la pedra vermella.

Finalment ja només ens queda creuar el pont en direcció cap a Sant Llorenç Savall i seguir el camí sense asfaltar que ens fará conectar amb el camí que hem traçat per arribar fins a la vall d' Horta.



dimecres, 13 de gener de 2016

Descobrint l'entorn de Gavà




Gavà és una ciutat situada al sud del Baix Llobregat. Les muntanyes del voltant pertanyen al Parc Natural del Garraf. Limitat per platges de sorra fina i les diverses serralades que el conformen, ofereix un entorn i un clima privilegiats i és ideal per les persones que estimen la natura. Mostra un paisatge exòtic i una vegetació autòctona, entre la qual destaca el margalló. La riquesa natural del Garraf és un dels paradisos verds de la costa del Mediterrani.


Fitxa tècnica

Temps                3 h
Distància             13,5 km
Desnivell positiu  607 m
Tipus                  Circular
Dificultat              Mitjana

Punt de partida 


L'itinerari comença al parc del Mil·leni (Avinguda Joan Carles I de Gavà). Davant de l'home del Mil·leni, estàtua creada per la companyia La Fura dels Baus amb la qual han realitzat nombrosos espectacles plens de màgia.
Per carretera hi podem arribar per la C-31 i C-32.
En transport públic amb RENFE o amb els autobusos de la companyia BaixBus.


Sortida i arribada del recorregut - Home del Mil·leni


Descripció del recorregut

Ens endinsem dins el parc del Mil·leni en direcció sud-oest. Passat el parc, creuem la carretera pel pas de vianants tot entrat en una zona boscosa amb una mica de pendent. Uns 100 metres abans de trobar l'altre pas de vianants, agafem una pista a mà dreta i no la deixem fins que es converteixi en un corriol de pujada (sempre en direcció oest). Arribem a un coll entre la urbanització la Sentiu i Ca n'Espinós. Més endavant baixem fins a creuar-nos amb una altra pista, que prenem cap a la dreta.

Aquesta pista ens porta cap a la urbanització de Bruguers, sempre en tendència de pujada. Quan ja hem agafat alçada trobem un revolt molt tancat a la dreta, la urbanització i nosaltres quedem a la mateixa cota i és llavors quan prenem un corriol de pujada que ens durà a l'ermita de Bruguers.


Ermita de Bruguers. Edifici tardo-romànic d'inicis del segle XIII

Ja a l'ermita, el camí és evident. Malgrat el pendent es tracta d'un camí força recorregut que passa per l'emblemàtica Roca Foradada. El terreny és ferruginós i això fa que les roques esdevinguin de color rogenc.


Roca foradada

Ens enfilem damunt el turó del Castell d'Eramprunyà, on les ruïnes són record d'un temps passat. Podem contemplar-hi un paisatge excepcional, així com diverses poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un cop aquí, l'itinerari ja és en tendència a baixar.


Detall del Castell d'Eramprunyà. Fortalesa construïda durant els Segles IX i X

Castell d'Eramprunyà

Primer prendrem una pista planera en direcció sud-oest fins arribar a unes ruïnes, on la pista per baixar per un camí en direcció sud-est que ens portarà de nou en direcció Gavà. Quant la baixada ja no és pronunciada deixem a mà dreta la font del Ferro fins que arribem a una pista que va a parar a la urbanització de la Sentiu.

Finalment seguint la pista en direcció est creuem la urbanització per un carrer recte i ample fins tornar a penetrar al bosc i agafar una pista ben ampla, recta i plaent que ens porta sense problemes de nou al parc del Mil·leni. El creuem i tornem a trobar-nos al punt on hem començat el recorregut.  http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11706601

dilluns, 11 de gener de 2016

Ruta Calaf - Calonge de Segarra





Ruta de Calaf a Santa Fe de Calonge i  castell de Calaf


Aquesta ruta comença a Calaf. Es una ruta de 15,6 km i la gent de Calaf la fa un cop l'any el dilluns de pasqua, ja sigui a peu, amb bicicleta o amb cotxe. Allà es fa una petita fira, una missa i es dona un pà.
                                          
Imatge de l'esglesia de Santa Fe de Colonge el dilluns de pasqua

La sortida es a la carretera de Calaf - Aleny,  Agafarem direcció Dusfort, per camí. Un cop arribem sota Dusfort anirem direcció Colonge per carretera asfaltada on hi tindrem uns 7,5 km. Allà podrem veure les ruines del castell de Colonge, i l'esglesia de Santa Fe de Colonge.


Foto de Església de Santa Fe de Calonge
Esglesia de Santa Fe de Colonge

Està situada als peus del castell i, en els seus orígens, va ser la parroquial del seu terme. Està documentada des de l'any 1040, vinculada a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. És un temple de dimensions força inusuals per a un edifici romànic que conserva l'estructura original del final d'aquest període. Té planta de creu llatina i tant la nau principal com el transsepte estan coberts amb volta de canó. Està capçada amb un absis carrat flanquejat per dues absidioles semicirculars. Conserva una porta original a la façana de ponent, formada per dos arcs de mig punt adovellats i una arquivolta cilíndrica. L'edifici va ser modificat a mitjan segle XVIII, època a la qual pertany el campanar de torre, alçat sobre el creuer, i la porta de migdia, amb la data de 1765.

Castell de Colonge


Està situat dalt d'un puig, molt a prop de l'església de Santa Fe, des d'on s'hi accedeix amb facilitat. La primera notícia d'aquest castell és de l'any 1010, quan hi va morir el bisbe de Vic, Arnulf, després de la incursió catalana a Còrdova. Va estar sempre vinculat a la família vescomtal dels Cardona. Actualment és en estat ruïnós però en resten encara alguns llenços de mur i una estança rectangular coberta amb volta de canó, datada cap a la fi del segle XII. Al final d'aquesta sala hi ha una escala que descendeix al subsòl però que ara està obturada. A prop d'aquesta estança hi ha una cisterna, segurament reconvertida després en una tina. Hi ha també restes d'una torre que deuria tenir planta circular i que és, segurament, la part més antiga del conjunt, probablement de la fi del segle X. La resta de murs són fruit de remodelacions posteriors. Abans del seu enrunament, es va fer servir com a masia.


La ruta de tornada serà per un camí diferent al de anada. Aquesta serà tota per camí fins que arribem a Calaf.
Un cop a Calaf pujarem per el carrer Sant Jaume, fins que arribem a la plaça de l'ajuntament on hi podrem veure l'església i el campanar.
Foto de Campanar de Calaf
Església i campanar de Calaf
Edifici d'estil gòtic tardà, amb 40 m de profunditat, 12,5 m d'amplària i 20 d'alçada. Es començà en vida del prior Dr. Francesc Sala, al final del segle XVI, i fou inaugurada al culte l'any 1639, tot i que les obres van continuar durant algun temps més.
L'element que, sens dubte, destaca per sobre dels altres és el campanar, acabat en època molt posterior, l'any 1889, i que assoleix els 56,60 m d'alçada i converteix Calaf en el poble que té un dels campanars més alts de tot Catalunya.

Foto de Campanar de Calaf
Campanar de Calaf
 Interior de l'esglesia de Calaf


















Acavarem la ruta al castell de Calaf, pujant per el portal i el carrer Xuriguera fins al castell.

Foto de Castell de Calaf
Castell de Calaf
Es troba situat a la part alta de la població, era un punt estratègic. L’any 1015 Guillem de Mediona va rebre del bisbe Borrell d’Osona, que al seu torn l’havia rebut del comte Ramon Borrell, el puig de Calaf per a construir-hi un castell i repoblar la zona. L’any 1038 els vescomtes de Cardona reclamaren els drets que tenien per una donació anterior sobre el castell de Calaf, arribant a un acord amb el bisbe Oliba. El mateix any van fer donació a sant Pere de Vic del castell de Calaf amb les seves pertinences, amb la condició que ells i els seus successors ho tindrien sota el patrocini de l’església osonenca. Així, doncs, els bisbes de Vic eren els senyors feudals del castell de Calaf i la casa de Cardona feudataris seus –en tenien el domini útil-, arribant a batre moneda vescomtal de Calaf entre finals del segle XI i començaments del XII. Acabà enrunant-se l’any 1781; però hi quedaren algunes restes i recentment s’hi han fet diverses tasques de recuperació, que continuaran properament.La fortificació, de planta poligonal amb angles arrodonits, presentava diferents tipus de paraments, amb carreus escairats de grans dimensions a les parts més antigues. Dintre del recinte de muralles, del qual es conserven dos portals, el de Xuriguera i el de l’Hospital, hi havia l’església de sant Pere, que féu de parròquia fins mitjans del segle XV.



Pere Circuns Carreño
                                

divendres, 8 de gener de 2016

Ruta del cremat del 98

Aquesta ruta està pensada per a realitzar-la amb tot-terreny ja que els camins estan en mal estat. Té una distància de 18,5 kilòmetres i un desnivell que oscil·la els 230 metres.
Vista aèria de la ruta.
Desnivell.

Durant el recorregut passarem per diversos embassaments tant del termenat de Brichs com del termenat de l'Alsina.

Embassament de l'Alsina.

Bassa de Brichs.

Viver de l'Aigua.
Havent passat aquests embassaments ens dirigim cap a Gelabert, on just abans d'arribar-hi trobarem un forn antic on s'hi feien teules.
Forn de Gelabert.


Un cop passat Gelabert ens endinsarem a la zona cremada de l'any 1998, passant pel costat del corral de les ovelles de Cal Teixidor i baixant fins a la rasa. 

Havent travessat el pont que creua la rasa, ens dirigirem a Solsona pel costat del Riu Negre. En aquest camí es pot observar un altre forn encara més antic que el de Gelabert.
Forn de teules.
Si anem seguint el camí, arribarem a un punt on s'ha de creuar dues vegades el Riu Negre amb el tot-terreny. 
Riu Negre.

Un cop passat el Riu Negre anem seguint el camí, i poc després de passar la depuradora arribarem a Solsona.


Ismael Mayal