dimecres, 14 de desembre de 2016

Ruta a Montserrat (Jennifer Pladevall)

MONTSERRAT (Ruta de Santa Cecilia-Monestir-Creu de Sant Míquel-Santa Cecilia)
  
Distància→12.3 km
Desnivell→574 metres
Temps→4.5 hores aprox

Per anar fins a Montserrat on trobarem Santa Cecilia,  podem passar per Monistrol de Montserrat (Bages), o per el Bruc situat al costat de la A-2, depenent de la vostra ubicació de  sortida. Podem deixar el cotxe al aparcament de Santa Cecilia on començarem allà mateix la ruta.
Travessarem la carretera i agafarem el camí de l'esquerra que ens portarà direcció al GR 172 que travessa el Parc natural de a muntanya de Montserrat i anirem a la dirección de Monestir de Montserrat.
Començem a pujar, tenim un desnivell de 500 mts fins al Monestir.
Seguint el camí veiem les formacions rocosses, espectaculars, que descriuen un paissatge que antigament tot aixó eren sediments que duia un riu molt caudalòs que venia del Nord d'Espanya i allà desembocava.Tots aquests sediments amb els anys varen quedar al aire lliure,sense aigua, i amb el temps el vent i les erossions han anat fent el relleu d'aquestes muntanyes, donant-els-hi unes formes espectaculars i uniques.

A part de les seves formacions també podem observar espèces de flora com la Corona de reina(Saxifraga cataláunica) endémica de Montserrat, o l'orella d'ós(Ramonda myconi) planta que va florir fa 2 milions d'anys i que té propietats medicinals.
També podem observar el tipus de frondoses i coníferes de la zona que en part son alzines(Quercus ilex),  pins blancs(Pinus halepensis), teix,boix grèvol, i algún roure
.
Com a fauna podem trovar cabres salvatjes, porcs senglars, salamandres, rat-penats, alguns tipus de aus i algunes espècies  més.




Quan portarem unes dues hores i mitja  caminant amunt, arribarem al Monestir on podem entrar-hi i fer una ullada a la verge Moreneta. També hi trobarem botigues on comprar productes de la zona o records de la muntanya de Monserrat.
Quan acabem aquesta visita seguirem muntanya amunt per una pista assfaltada que hi ha a la dreta del monestir seguint les indicacions de creu de St.Miquel on anem nosaltres.






Ruta de Santa Cecila-Monestit-Creu de Sant Míquel

creu de sant Míquel

Quan arribem a la creu, si volem podem fer una visita que hi ha a una ermita una mica més amunt, a
100 metres de la creu.
Aquí parem a fer una mossegada!!
Dsprés de agafar forces anirem per fer el camí de tornada per el qual passarem una altre vegada per el mateix lloc però de baixada, només fins al Monestir, on ara sí!! parem a comprar productes de la zona naturals com mel i mató que venen a les paredetes exteriors del Monestir.
Ara agafarem un altre camí de tornada que será per un lateral de la carretera que porta altre vegada fins a l'aparcament de Santa Cecilia.

accès a ruta: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15814050

Jennifer pladevall candelas
Powered by Wikiloc

Volta per la riera del Puig. Adri González


Powered by Wikiloc


-FITXA TÈCNICA:
 Ruta circular
 Distància: 7,64 km
 Temps: 2h 30'
 Altitud màx: 392m    Altitud min: 100m
 Desnivell positiu: 292m
 Dificultat: Fàcil

-DESCRIPCIÓ DE LA RUTA:


Com arribar: Per A2, Sortida nord Esparreguera, arribarem a una rotonda desprès de conduir uns 300m des de la sortida d'A2, agafar la 3ª  sortida en direcció Can Comelles, continuar fins al carrer del Petrecó que trobarem al quart carrer trencant a la dreta.
Aparcar al final d'aquest carrer.


Ruta:  El camí el trobarem entre un petit dipòsit i una pista de futbol. S'ha de fer una baixada amb molta pendent on  trobarem el màxim desnivell negatiu fins arribar a la riera del Puig, la qual dona el nom a la ruta.
Un cop a la riera, girarem a l'esquerra i continuarem fent camí aproximadament 1,7km entre una obaga de pi blanc. Si ens endinsem l bosc, segurament trobarem indicis de que hi viu el porc senglar. Aquest bosc proporciona les condicions ecològiques per que puguin viure altres mamífers, sempre difícils d’observar  però dels que podem trobar rastres com ara petjades, excrements o caus. Els més abundants solen ser esquirols, musaranyes, rat penats, ratolins, conills, guineus, genetes i toixons. 
També, és refugi de desenes d’ocells hivernants o migratoris. El  pi blanc esdevé molt rellevant per les aus rapinyaires com l’esparver o l’astor, ja que en ell poden construir els seus nius. També per fer caus, com és cas del pigot verd, o aprofitant cavitats a la fusta, com fa el gamarús. Ambdós fàcils d’identificar pel seu cant.

Un cop fet aquest 1,7km trencant a mà dreta trobarem una senyalització per anar a l'ermita del Puig, la qual si es vol es pot veure des de un mirador proper.

Foto de Volta per la riera del puig
Font: mapio.net

Es tracta d'una construcció romànica sobre un petit altiplà elevat sobre la vall del riu Llobregat.
Data dels segles X-XII, XV.

Tot tornant a la nostre ruta, continuarem caminant als peus de la serra de Can Rubió,a mà dreta. Aquí és on haurem de fer el màxim esforç ja que arribarem al desnivell positiu màxim del camí, 392 m d'altitud per sobre del mar.

Foto de Volta per la riera del puig
Font: Bibliotecaesparreguera.cat

Un cop arribat als 392m d'altitud, començarem el descens. En aquest tram ja haurem superat els 4 km de travesia i  ja només quedarà concentrar els esforços a la baixada, que al principi és una mica pronunciada pero no esdevé cap complicació.
Per aquesta zona trobarem tot tipus de persones practicant esport com el running o la btt i a més l'equitació.
Quan ja portem cap als 5,7 km, trobarem una Hípica en la que podem llogar cavalls i donar-li un altre enfoc a l'excursió, també pels que ho necessitin hi ha un restaurant (restaurant Les Alzines) més avall en el que podrem degustar cuina cassolana de la zona. 
Passat el restaurant trencarem a l'esquerra per on passarem pel costat del polígon industrial Can Comelles en direcció a l'esplanada de Can Roca

Quan arribem a Can Roca, trobarem una formació rocosa molt peculiar, les roques blaves.

Foto de Volta per la riera del puig
Font: Bibliotecaesparreguera.cat

Indret d’interès geològic que es va formar durant el Neogen pel trencament de dues falles, per causa del qual les roques van rebre una alta pressió i temperatura que van formar les actuals farines de falla de color turquesa.

Per últim i ja per acabar, només baixant pel carrer de Can Roca senyalitzat al final de l'esplanada i sense girar  cap trencant arribarem al punt d'inici.
















Solsona-Mare de la font-Font de la mina-Solsona


Powered by Wikiloc


La ruta comença sortint desde la ribera (Solsona) direcció Parc 

mare de la font passant pel caminet que voreja tot el riu fins arrivar 

al mateix parc, després pujarrecte fins a l'altre parc, font de la mina 

i seguir per darrere pujant pel camí fins al castellvell, seguidament 

baixar pel caminet de l'altra vessant fins a baix de tot arrivant fins 

al cuartel de la Guardia Civil, un cop allà seguint a mà esquerra 

passant per la sala polivalent arrives al mateix punt d'inici, acabant 

la ruta circular

Berga - Avià - l'Espunyola - Montmajor - Solsona - Pi de Sant Just


Powered by Wikiloc

La ruta comença a Berga, on agafarem la sortida cap a Solsona per la carretera C-26. Passarem pels municipis d'Avià, l'Espunyola, Montmajor, Navès, Solsona, i arribarem al Pi de Sant Just (Olius). No té perdua, els únics punts conflictius poden ser al trencant on pots tirar recte cap a Cardona però has d'agafar el trencant de Solsona. Quan arribem a Solsona, hem d'agafar la carretera amb direcció a Manresa i arribarem al Pi de Sant Just.

Pantà de Vilagonella - Òscar Mir - Artés ( Catalunya )


Powered by Wikiloc



FITXA TÈCNICA:   

DISTÀNCIA: 7,09 km                               ALTITUD MÀXIMA: 438 m
DESNIVELL ACUMULAT EN PUJADA: 137 m              ALTITUD MÍNIMA: 319 m
DESNIVELL ACUMULAT EN BAIXADA: 26 m              RUTA NO CIRCULAR



RUTA PANTÀ DE VILAGONELLA – ARTÉS – ÒSCAR MIR - EAS

COM ARRIBAR-HI?

Ens situem en la localitat d'Artés, a la comarca del Bages ( Catalunya ). 

La ruta comença des de la intersecció que hi ha entre el carrer Raval i el carrer Joan Maragall on hi ha una plaça. Agafem el camí asfaltat que fa pujada en direcció a la casa de colònies La Ruca. Un tros amunt el camí és de terra i a l'esquerra podem observar una gran alzina que dona lloc a la zona anomenada la Serreta on també hi ha un circuit per bici fet per el jovent del poble. La ruta sempre es manté per el camí més ample. 

El següent punt de referència per saber que anem per el bon camí és una bassa artificial dels bombers per incendis situada a la nostra esquerra. 
Un tros endavant ens trobem una intersecció que podem seguir recte o anar cap a l'esquerra; seguirem recte. La següent intersecció on podem anar cap al mas Ribatallada, agafarem el camí de la dreta fins a arribar a la casa de colònies La Ruca on tenim un punt d'aigua potable ( pujant les escales a l'esquerra ). 







Un cop arribem a la casa de colònies agafem el camí que baixa i sortim per la primera sortida cap a la dreta rodejant la casa. Passarem pel costat d'un camp de futbol i trobarem una intersecció on anirem recte. Després hi haurà una altra intersecció que he d'agafar el camí que està asfaltat però no està en molt bon estat. Seguim el camí i en la següent sortida que podem cap a la dreta i tot recte trobarem lloc per aparcar (limitat a 2 cotxes màxim) i haurem finalitzat la ruta. 


DESCRIPCIÓ:

La ruta és molt fàcil i es pot arribar fàcilment amb cotxe i no requereix un 4x4. Una ruta familiar que caminant dura aproximadament 1 h 46 min. Sobre la fauna y la flora, podem trobar una biodiversitat bastant regular, boscos mixtos de roure i pi, bastant matollar, prats. El recorregut està situat dins d'una vall, depenent de l'època de l'any, el riu que trobem al costat pot baixar aigua o no. Sobre la fauna podem trobar porcs senglars, llebres, conills, guineus i amb sort podem veure algun cabirol.

¡¡ SALUT I BONA CAMINADA !!












                                                              FOTOS PERSONALS






dijous, 21 de gener de 2016

Ruta Sant Llorenç Savall al Marquet de les roques

Aquesta ruta ens mostra una serie de edificis arquitectonics envoltats per paisatges singulars dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l' Obac, més concretament, als voltants del poble de Sant Llorenç Savall.

Fitxa tècnica de la ruta:

- Temps estimat: 4 hores.
- Distància recorreguda: 11,7 km (circular).
- Desnivell acumulat: 555 metres.
- Dificultat: Mitjana.



Punt inicial de ruta

La ruta comença al bell mig del poble de Sant Llorenç Savall, concretament a l' esglesia de Sant Feliu de Vallcarca. Es una construcció original del romanic que ha sofert desperfectes al llarg del temps i ha estat reparada, data de principis del segle XI com a esgelsia primitiva i amb el temps s' ha anat modificant fins a arribar a la seva forma actual.

Esglesia parroquial del segle XI



Recorregut

Deixem enrere l 'esglesia i baixem per unes escales situades en un dels laterals que ens portaran a començar la nostre ruta. Seguim una avinguda de nova construcció que resegueix el riu Ripoll fins a arribar a una pasera que ens ajudará a creuar a l' altre costat del riu. Un cop hem creuat el riu recte en la mateixa direcció del pont fins a arribar a la zona industrial on un cop creuat el primer carrer amunt girarem cap a la nostre esquerra per entrar ja al camí sense asfaltar que ens dura fins al nostre punt principal.

El paisatge un cop hem deixat enrere la zona industrial canvia totalment deixant pas als boscos de pi blanc amb algunes alzines i pins pinyoners en la seva conformació natural. Al cap de uns 3km arrivarem a la vall d' Horta, un dels paisatges singulars que ens acompanyaran en gran part d' aquesta ruta.



Antic molí de pedra roja del segle XVI

Aviat arrivem al antic molí actualment sense ús i conservat com a museu amb peces d' artesania trobades en diversos jaciments de la zona. Poc més tenim a comentar d' aquest lloc així que seguirem la nostra ruta en direcció al Marquet de les roques.

Seguint el recorregut indicat i ajudannos dels cartells que ens senyalen la direcció, a 500 metres si ens desviem una mica a la nostra dreta arrivarem a la Masia "les Oliveres", una construcció de la qual ja se' n te constància cap als voltants del segle XVII com a allotjament dels ducs de Pera.

Masia "Les oliveres" del segle XVII

Continuant la nostra ruta principal, al fons de la vall podem començar a veure l' edifici mes emblematic d' aquesta ruta, el Marquet de les roques.

Marquet de les roques


A mida que ens hi anem acostant, anem veient com al darrere del edifici s' alça la Mola, un dels cims mes importants i un dels paisatges més frapants d' aquesta ruta. Pel que fa a l' historia d' aquest edifici, ens hem de remuntar fins al segle XIII, concretament amb un mas anomenat "Mas Marquet", fonaments sobre els quals al segle XIX, un arquitecte deixeble del mestre Domènech i Montaner hi va construir l' edifici que s' hi alça actualment. La construcció es va fer amb la pedra vermella caracteristica d' aquesta zona i el maó vist. Va ser segona residència del poeta Joan Oliver on hi realitzava tertúlies literàries amb altres companys de professió. 

Actualment, l' edifici pertany a la diputació de Barcelona i serveix com a centre de informació i centre on es realitzen diferents cursos i xerrades. Com a curiositat cal destacar que a les nits de Juliol s'hi realitzen actuacions musicals i literàries en l' anomenat "Cicle d' Estiu".

Ha arrivat l' hora de fer el camí de tornada pero abans no ens podem oblidar d' un petit secret amagat en un camí que s' endinsa per una petita vall feta per un torrent que ens condueix fins a la font del Llor.


Font del Llor


L' aigua de la font, tot i sortir tot l' any molt freda (cosa que al estiu s' agraieix) surt clara i amb un gust força caracteristic, fins i tot una mica dur però molt refrescant.

Finalment només ens queda fer el camí de tornada pero aquesta vegada tornarem seguint el camí deixant la font enrere fins a arriba al començament de la vall d' Horta on observem una altre construcció caracteristica de la zona, el pont de la vall d' Horta.


Pont de la vall d' Horta

Aquest pont construït per primera vegada a principis del segle XIX i reconstruit al darrer segle degut a unes riuades que se' n van emportar gran part, va estar reforçat per ferro i com a tret caracteristic, el pont original també es va construir utilitzant la pedra vermella.

Finalment ja només ens queda creuar el pont en direcció cap a Sant Llorenç Savall i seguir el camí sense asfaltar que ens fará conectar amb el camí que hem traçat per arribar fins a la vall d' Horta.



dimecres, 13 de gener de 2016

Descobrint l'entorn de Gavà




Gavà és una ciutat situada al sud del Baix Llobregat. Les muntanyes del voltant pertanyen al Parc Natural del Garraf. Limitat per platges de sorra fina i les diverses serralades que el conformen, ofereix un entorn i un clima privilegiats i és ideal per les persones que estimen la natura. Mostra un paisatge exòtic i una vegetació autòctona, entre la qual destaca el margalló. La riquesa natural del Garraf és un dels paradisos verds de la costa del Mediterrani.


Fitxa tècnica

Temps                3 h
Distància             13,5 km
Desnivell positiu  607 m
Tipus                  Circular
Dificultat              Mitjana

Punt de partida 


L'itinerari comença al parc del Mil·leni (Avinguda Joan Carles I de Gavà). Davant de l'home del Mil·leni, estàtua creada per la companyia La Fura dels Baus amb la qual han realitzat nombrosos espectacles plens de màgia.
Per carretera hi podem arribar per la C-31 i C-32.
En transport públic amb RENFE o amb els autobusos de la companyia BaixBus.


Sortida i arribada del recorregut - Home del Mil·leni


Descripció del recorregut

Ens endinsem dins el parc del Mil·leni en direcció sud-oest. Passat el parc, creuem la carretera pel pas de vianants tot entrat en una zona boscosa amb una mica de pendent. Uns 100 metres abans de trobar l'altre pas de vianants, agafem una pista a mà dreta i no la deixem fins que es converteixi en un corriol de pujada (sempre en direcció oest). Arribem a un coll entre la urbanització la Sentiu i Ca n'Espinós. Més endavant baixem fins a creuar-nos amb una altra pista, que prenem cap a la dreta.

Aquesta pista ens porta cap a la urbanització de Bruguers, sempre en tendència de pujada. Quan ja hem agafat alçada trobem un revolt molt tancat a la dreta, la urbanització i nosaltres quedem a la mateixa cota i és llavors quan prenem un corriol de pujada que ens durà a l'ermita de Bruguers.


Ermita de Bruguers. Edifici tardo-romànic d'inicis del segle XIII

Ja a l'ermita, el camí és evident. Malgrat el pendent es tracta d'un camí força recorregut que passa per l'emblemàtica Roca Foradada. El terreny és ferruginós i això fa que les roques esdevinguin de color rogenc.


Roca foradada

Ens enfilem damunt el turó del Castell d'Eramprunyà, on les ruïnes són record d'un temps passat. Podem contemplar-hi un paisatge excepcional, així com diverses poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un cop aquí, l'itinerari ja és en tendència a baixar.


Detall del Castell d'Eramprunyà. Fortalesa construïda durant els Segles IX i X

Castell d'Eramprunyà

Primer prendrem una pista planera en direcció sud-oest fins arribar a unes ruïnes, on la pista per baixar per un camí en direcció sud-est que ens portarà de nou en direcció Gavà. Quant la baixada ja no és pronunciada deixem a mà dreta la font del Ferro fins que arribem a una pista que va a parar a la urbanització de la Sentiu.

Finalment seguint la pista en direcció est creuem la urbanització per un carrer recte i ample fins tornar a penetrar al bosc i agafar una pista ben ampla, recta i plaent que ens porta sense problemes de nou al parc del Mil·leni. El creuem i tornem a trobar-nos al punt on hem començat el recorregut.  http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11706601

dilluns, 11 de gener de 2016

Ruta Calaf - Calonge de Segarra





Ruta de Calaf a Santa Fe de Calonge i  castell de Calaf


Aquesta ruta comença a Calaf. Es una ruta de 15,6 km i la gent de Calaf la fa un cop l'any el dilluns de pasqua, ja sigui a peu, amb bicicleta o amb cotxe. Allà es fa una petita fira, una missa i es dona un pà.
                                          
Imatge de l'esglesia de Santa Fe de Colonge el dilluns de pasqua

La sortida es a la carretera de Calaf - Aleny,  Agafarem direcció Dusfort, per camí. Un cop arribem sota Dusfort anirem direcció Colonge per carretera asfaltada on hi tindrem uns 7,5 km. Allà podrem veure les ruines del castell de Colonge, i l'esglesia de Santa Fe de Colonge.


Foto de Església de Santa Fe de Calonge
Esglesia de Santa Fe de Colonge

Està situada als peus del castell i, en els seus orígens, va ser la parroquial del seu terme. Està documentada des de l'any 1040, vinculada a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. És un temple de dimensions força inusuals per a un edifici romànic que conserva l'estructura original del final d'aquest període. Té planta de creu llatina i tant la nau principal com el transsepte estan coberts amb volta de canó. Està capçada amb un absis carrat flanquejat per dues absidioles semicirculars. Conserva una porta original a la façana de ponent, formada per dos arcs de mig punt adovellats i una arquivolta cilíndrica. L'edifici va ser modificat a mitjan segle XVIII, època a la qual pertany el campanar de torre, alçat sobre el creuer, i la porta de migdia, amb la data de 1765.

Castell de Colonge


Està situat dalt d'un puig, molt a prop de l'església de Santa Fe, des d'on s'hi accedeix amb facilitat. La primera notícia d'aquest castell és de l'any 1010, quan hi va morir el bisbe de Vic, Arnulf, després de la incursió catalana a Còrdova. Va estar sempre vinculat a la família vescomtal dels Cardona. Actualment és en estat ruïnós però en resten encara alguns llenços de mur i una estança rectangular coberta amb volta de canó, datada cap a la fi del segle XII. Al final d'aquesta sala hi ha una escala que descendeix al subsòl però que ara està obturada. A prop d'aquesta estança hi ha una cisterna, segurament reconvertida després en una tina. Hi ha també restes d'una torre que deuria tenir planta circular i que és, segurament, la part més antiga del conjunt, probablement de la fi del segle X. La resta de murs són fruit de remodelacions posteriors. Abans del seu enrunament, es va fer servir com a masia.


La ruta de tornada serà per un camí diferent al de anada. Aquesta serà tota per camí fins que arribem a Calaf.
Un cop a Calaf pujarem per el carrer Sant Jaume, fins que arribem a la plaça de l'ajuntament on hi podrem veure l'església i el campanar.
Foto de Campanar de Calaf
Església i campanar de Calaf
Edifici d'estil gòtic tardà, amb 40 m de profunditat, 12,5 m d'amplària i 20 d'alçada. Es començà en vida del prior Dr. Francesc Sala, al final del segle XVI, i fou inaugurada al culte l'any 1639, tot i que les obres van continuar durant algun temps més.
L'element que, sens dubte, destaca per sobre dels altres és el campanar, acabat en època molt posterior, l'any 1889, i que assoleix els 56,60 m d'alçada i converteix Calaf en el poble que té un dels campanars més alts de tot Catalunya.

Foto de Campanar de Calaf
Campanar de Calaf
 Interior de l'esglesia de Calaf


















Acavarem la ruta al castell de Calaf, pujant per el portal i el carrer Xuriguera fins al castell.

Foto de Castell de Calaf
Castell de Calaf
Es troba situat a la part alta de la població, era un punt estratègic. L’any 1015 Guillem de Mediona va rebre del bisbe Borrell d’Osona, que al seu torn l’havia rebut del comte Ramon Borrell, el puig de Calaf per a construir-hi un castell i repoblar la zona. L’any 1038 els vescomtes de Cardona reclamaren els drets que tenien per una donació anterior sobre el castell de Calaf, arribant a un acord amb el bisbe Oliba. El mateix any van fer donació a sant Pere de Vic del castell de Calaf amb les seves pertinences, amb la condició que ells i els seus successors ho tindrien sota el patrocini de l’església osonenca. Així, doncs, els bisbes de Vic eren els senyors feudals del castell de Calaf i la casa de Cardona feudataris seus –en tenien el domini útil-, arribant a batre moneda vescomtal de Calaf entre finals del segle XI i començaments del XII. Acabà enrunant-se l’any 1781; però hi quedaren algunes restes i recentment s’hi han fet diverses tasques de recuperació, que continuaran properament.La fortificació, de planta poligonal amb angles arrodonits, presentava diferents tipus de paraments, amb carreus escairats de grans dimensions a les parts més antigues. Dintre del recinte de muralles, del qual es conserven dos portals, el de Xuriguera i el de l’Hospital, hi havia l’església de sant Pere, que féu de parròquia fins mitjans del segle XV.



Pere Circuns Carreño
                                

divendres, 8 de gener de 2016

Ruta del cremat del 98

Aquesta ruta està pensada per a realitzar-la amb tot-terreny ja que els camins estan en mal estat. Té una distància de 18,5 kilòmetres i un desnivell que oscil·la els 230 metres.
Vista aèria de la ruta.
Desnivell.

Durant el recorregut passarem per diversos embassaments tant del termenat de Brichs com del termenat de l'Alsina.

Embassament de l'Alsina.

Bassa de Brichs.

Viver de l'Aigua.
Havent passat aquests embassaments ens dirigim cap a Gelabert, on just abans d'arribar-hi trobarem un forn antic on s'hi feien teules.
Forn de Gelabert.


Un cop passat Gelabert ens endinsarem a la zona cremada de l'any 1998, passant pel costat del corral de les ovelles de Cal Teixidor i baixant fins a la rasa. 

Havent travessat el pont que creua la rasa, ens dirigirem a Solsona pel costat del Riu Negre. En aquest camí es pot observar un altre forn encara més antic que el de Gelabert.
Forn de teules.
Si anem seguint el camí, arribarem a un punt on s'ha de creuar dues vegades el Riu Negre amb el tot-terreny. 
Riu Negre.

Un cop passat el Riu Negre anem seguint el camí, i poc després de passar la depuradora arribarem a Solsona.


Ismael Mayal