Ruta Calaf - Calonge de Segarra

Ruta de Calaf a Santa Fe de Calonge i  castell de Calaf

Aquesta ruta comença a Calaf. Es una ruta de 15,6 km i la gent de Calaf la fa un cop l'any el dilluns de pasqua, ja sigui a peu, amb bicicleta o amb cotxe. Allà es fa una petita fira, una missa i es dona un pà.
                                          

Imatge de l'esglesia de Santa Fe de Colonge el dilluns de pasqua

La sortida es a la carretera de Calaf - Aleny,  Agafarem direcció Dusfort, per camí. Un cop arribem sota Dusfort anirem direcció Colonge per carretera asfaltada on hi tindrem uns 7,5 km. Allà podrem veure les ruines del castell de Colonge, i l'esglesia de Santa Fe de Colonge.

Esglesia de Santa Fe de Colonge

Està situada als peus del castell i, en els seus orígens, va ser la parroquial del seu terme. Està documentada des de l'any 1040, vinculada a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. És un temple de dimensions força inusuals per a un edifici romànic que conserva l'estructura original del final d'aquest període. Té planta de creu llatina i tant la nau principal com el transsepte estan coberts amb volta de canó. Està capçada amb un absis carrat flanquejat per dues absidioles semicirculars. Conserva una porta original a la façana de ponent, formada per dos arcs de mig punt adovellats i una arquivolta cilíndrica. L'edifici va ser modificat a mitjan segle XVIII, època a la qual pertany el campanar de torre, alçat sobre el creuer, i la porta de migdia, amb la data de 1765.

Castell de Colonge


Està situat dalt d'un puig, molt a prop de l'església de Santa Fe, des d'on s'hi accedeix amb facilitat. La primera notícia d'aquest castell és de l'any 1010, quan hi va morir el bisbe de Vic, Arnulf, després de la incursió catalana a Còrdova. Va estar sempre vinculat a la família vescomtal dels Cardona. Actualment és en estat ruïnós però en resten encara alguns llenços de mur i una estança rectangular coberta amb volta de canó, datada cap a la fi del segle XII. Al final d'aquesta sala hi ha una escala que descendeix al subsòl però que ara està obturada. A prop d'aquesta estança hi ha una cisterna, segurament reconvertida després en una tina. Hi ha també restes d'una torre que deuria tenir planta circular i que és, segurament, la part més antiga del conjunt, probablement de la fi del segle X. La resta de murs són fruit de remodelacions posteriors. Abans del seu enrunament, es va fer servir com a masia.

La ruta de tornada serà per un camí diferent al de anada. Aquesta serà tota per camí fins que arribem a Calaf.
Un cop a Calaf pujarem per el carrer Sant Jaume, fins que arribem a la plaça de l'ajuntament on hi podrem veure l'església i el campanar.

Església i campanar de Calaf

Edifici d'estil gòtic tardà, amb 40 m de profunditat, 12,5 m d'amplària i 20 d'alçada. Es començà en vida del prior Dr. Francesc Sala, al final del segle XVI, i fou inaugurada al culte l'any 1639, tot i que les obres van continuar durant algun temps més.

L'element que, sens dubte, destaca per sobre dels altres és el campanar, acabat en època molt posterior, l'any 1889, i que assoleix els 56,60 m d'alçada i converteix Calaf en el poble que té un dels campanars més alts de tot Catalunya.

Campanar de Calaf

 Interior de l'esglesia de Calaf

Acavarem la ruta al castell de Calaf, pujant per el portal i el carrer Xuriguera fins al castell.

Castell de Calaf

Es troba situat a la part alta de la població, era un punt estratègic. L’any 1015 Guillem de Mediona va rebre del bisbe Borrell d’Osona, que al seu torn l’havia rebut del comte Ramon Borrell, el puig de Calaf per a construir-hi un castell i repoblar la zona. L’any 1038 els vescomtes de Cardona reclamaren els drets que tenien per una donació anterior sobre el castell de Calaf, arribant a un acord amb el bisbe Oliba. El mateix any van fer donació a sant Pere de Vic del castell de Calaf amb les seves pertinences, amb la condició que ells i els seus successors ho tindrien sota el patrocini de l’església osonenca. Així, doncs, els bisbes de Vic eren els senyors feudals del castell de Calaf i la casa de Cardona feudataris seus –en tenien el domini útil-, arribant a batre moneda vescomtal de Calaf entre finals del segle XI i començaments del XII. Acabà enrunant-se l’any 1781; però hi quedaren algunes restes i recentment s’hi han fet diverses tasques de recuperació, que continuaran properament.La fortificació, de planta poligonal amb angles arrodonits, presentava diferents tipus de paraments, amb carreus escairats de grans dimensions a les parts més antigues. Dintre del recinte de muralles, del qual es conserven dos portals, el de Xuriguera i el de l’Hospital, hi havia l’església de sant Pere, que féu de parròquia fins mitjans del segle XV.

Pere Circuns Carreño