Aquesta ruta ens mostra una serie de edificis arquitectonics envoltats per paisatges singulars dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l' Obac, més concretament, als voltants del poble de Sant Llorenç Savall.
Fitxa tècnica de la ruta:
- Temps estimat: 4 hores.
- Distància recorreguda: 11,7 km (circular).
- Desnivell acumulat: 555 metres.
- Dificultat: Mitjana.
Punt inicial de ruta
La ruta comença al bell mig del poble de Sant Llorenç Savall, concretament a l' esglesia de Sant Feliu de Vallcarca. Es una construcció original del romanic que ha sofert desperfectes al llarg del temps i ha estat reparada, data de principis del segle XI com a esgelsia primitiva i amb el temps s' ha anat modificant fins a arribar a la seva forma actual.
 |
| Esglesia parroquial del segle XI
Recorregut
Deixem enrere l 'esglesia i baixem per unes escales situades en un dels laterals que ens portaran a començar la nostre ruta. Seguim una avinguda de nova construcció que resegueix el riu Ripoll fins a arribar a una pasera que ens ajudará a creuar a l' altre costat del riu. Un cop hem creuat el riu recte en la mateixa direcció del pont fins a arribar a la zona industrial on un cop creuat el primer carrer amunt girarem cap a la nostre esquerra per entrar ja al camí sense asfaltar que ens dura fins al nostre punt principal.
El paisatge un cop hem deixat enrere la zona industrial canvia totalment deixant pas als boscos de pi blanc amb algunes alzines i pins pinyoners en la seva conformació natural. Al cap de uns 3km arrivarem a la vall d' Horta, un dels paisatges singulars que ens acompanyaran en gran part d' aquesta ruta.
|
 |
| Antic molí de pedra roja del segle XVI |
Aviat arrivem al antic molí actualment sense ús i conservat com a museu amb peces d' artesania trobades en diversos jaciments de la zona. Poc més tenim a comentar d' aquest lloc així que seguirem la nostra ruta en direcció al Marquet de les roques.
Seguint el recorregut indicat i ajudannos dels cartells que ens senyalen la direcció, a 500 metres si ens desviem una mica a la nostra dreta arrivarem a la Masia "les Oliveres", una construcció de la qual ja se' n te constància cap als voltants del segle XVII com a allotjament dels ducs de Pera.
 |
| Masia "Les oliveres" del segle XVII |
Continuant la nostra ruta principal, al fons de la vall podem començar a veure l' edifici mes emblematic d' aquesta ruta, el Marquet de les roques.
 |
| Marquet de les roques |
A mida que ens hi anem acostant, anem veient com al darrere del edifici s' alça la Mola, un dels cims mes importants i un dels paisatges més frapants d' aquesta ruta. Pel que fa a l' historia d' aquest edifici, ens hem de remuntar fins al segle XIII, concretament amb un mas anomenat "Mas Marquet", fonaments sobre els quals al segle XIX, un arquitecte deixeble del mestre Domènech i Montaner hi va construir l' edifici que s' hi alça actualment. La construcció es va fer amb la pedra vermella caracteristica d' aquesta zona i el maó vist. Va ser segona residència del poeta Joan Oliver on hi realitzava tertúlies literàries amb altres companys de professió.
Actualment, l' edifici pertany a la diputació de Barcelona i serveix com a centre de informació i centre on es realitzen diferents cursos i xerrades. Com a curiositat cal destacar que a les nits de Juliol s'hi realitzen actuacions musicals i literàries en l' anomenat "Cicle d' Estiu".
Ha arrivat l' hora de fer el camí de tornada pero abans no ens podem oblidar d' un petit secret amagat en un camí que s' endinsa per una petita vall feta per un torrent que ens condueix fins a la font del Llor.
 | ||
| Font del Llor
L' aigua de la font, tot i sortir tot l' any molt freda (cosa que al estiu s' agraieix) surt clara i amb un gust força caracteristic, fins i tot una mica dur però molt refrescant.
Finalment només ens queda fer el camí de tornada pero aquesta vegada tornarem seguint el camí deixant la font enrere fins a arriba al començament de la vall d' Horta on observem una altre construcció caracteristica de la zona, el pont de la vall d' Horta.
Aquest pont construït per primera vegada a principis del segle XIX i reconstruit al darrer segle degut a unes riuades que se' n van emportar gran part, va estar reforçat per ferro i com a tret caracteristic, el pont original també es va construir utilitzant la pedra vermella.
Finalment ja només ens queda creuar el pont en direcció cap a Sant Llorenç Savall i seguir el camí sense asfaltar que ens fará conectar amb el camí que hem traçat per arribar fins a la vall d' Horta.
|
