Editor: Alba Martin Guillamon - 2n Gestió Forestal i Medi Natural
Totes les fotografies són pròpies excepte si s'especifica el contrari al peu de la imatge.
Poncebos (Astúries) → Caín de Valdeón (Castella i Lleó)
És dels itineraris més famosos
dins del Parc Nacional de Picos de Europa, amb molta afluència sobretot a l’estiu.
Transcorre pel congost del riu Cares, espai conegut com “La Garganta Divina”
per la seva espectacularitat. És un camí ben marcat sense cap altra complicació
que la seva longitud d'anada i tornada, encara que es pot
contractar un servei de taxi que comunica per carretera els dos pobles (més
informació al final).
Durant l’estiu i la
Setmana Santa és molt transitada, originant grans problemes de circulació de
vehicles i aparcament. Per aquest motiu, i durant la temporada alta, al poble de Las Arenas de Cabrales
s’han habilitat grans pàrquings i serveis d’autobusos que comuniquen amb
l’inici de la ruta i el també famós funicular de Bulnes.
L'origen d'aquesta ruta es remunta a principis del segle XX quan es va construir el canal que capta les aigües del riu Cares a Caín per portar-les a la central hidroelèctrica de Poncebos. Aquest canal, que entra i surt de la paret rocosa, consta de 71 túnels fets a mà pels més de 500 treballadors que va necessitar l'obra. A mitjans del segle XX, i per facilitar les feines de manteniment del canal, es va construir la senda actual dinamitant algunes zones per obrir camí, aixecant murs de pedra per anivellar el ferm i instal·lant fins i tot rudimentaris telefèrics per travessar el riu, avui dia inexistents. De la primera obra es lamenten 11 accidents mortals i de la segona, de la que van formar part 45 treballadors dels pobles propers, el balanç va ser de dues víctimes.
Entorn de la ruta: El Parc Nacional de Picos de Europa
Va ser declarat l'any 1995, tot i que abans ja existia el Parc Nacional de la Muntanya de Covadonga. Està situat al nord de la península, dintre de les províncies d'Astúries, Cantabria i Lleó, amb un territori de 67.128 ha, sent el segon parc nacional amb més superfície d'Espanya. A més, en l'àmbit internacional, està declarat com a Reserva de la Biosfera i Zona d'Especial Protecció de les Aus. Està format per un conjunt de massissos calcaris amb les capçaleres dels rius Cares, Sella i Deva. Conviuen altes parets de pedra, profunds congostos, llacs supervivents als fenòmens càrstics i avencs de més de 1.000 metres de profunditat. Entre els pics més alts hi ha Torrecerredo (2.646 m) i Pico Urriello (2.519 m).
El clima varia dins de cada estació segons els vents dominants. Això, sumat a la varietat d'altituds (la cota mínima és de 75 metres), fa que, tot i predominar el bosc típic atlàntic, amb fagedes ombrívoles en alçada i rouredes de mitja i baixa muntanya, també hi hagi formacions mediterrànies d'alzina, cirerer d'arboç i altres espècies de climes més secs als congostos i a les seves parets.
Entre la fauna del parc cal destacar la presència de gall fer, la subespècie endèmica cantàbrica, allà on trobem coníferes. Als boscos conviuen cabirols, senglars, cérvols, guineus, diferents mustèlids i aus com el picot negre, mallerengues, el pit-roig o el pica-soques blau. L’isard és emblemàtic de l’alta muntanya i, també en altres zones menys forestals, trobem l’àguila real, perdius i, més esporàdicament, el trencalòs. Grans carnívors com l’ós i el llop són poc abundants. Als rius destaca la truita comuna i el salmó, diversos amfibis i rèptils endèmics, el cranc de riu i la llúdriga.
Ubicació:
Punt de sortida: Poncebos
Com arribar:
Per
fer la ruta des de Poncebos hem d’arribar al poble de Las Arenas (Cabrales) a
través de la carretera AS-114, a la província d’Astúries, i agafar direcció cap a
Poncebos i al funicular de Bulnes per l'AS-264. Passant el poble de Poncebos arribarem al pàrquing del funicular de Bulnes, que està travessant el riu. Si se segueix la carretera sense passar pel pont ni desviar-nos, arribaríem a la pista on comença la ruta, però hi ha menys espai per deixar el cotxe.
DADES DE LA RUTA
Accés a la ruta a Wikiloc
Distància: ruta lineal de 12 km
d’anada - 24 km anar i tornar.
Desnivell acumulat: 460
metres. A l’anada fas uns 300 m de pujada i 160 de baixada i a la tornada al
revés.
Durada: 3 h 15’’
anar, a bon ritme. En total unes 6 h 30” sense parades.
Dificultat: Mitja
per la seva longitud si es fa d’anada i tornada, però no té pèrdua i el desnivell és assequible.
Època: A l’estiu
tindrem moltes hores de sol però també rebrem molta insolació directa i
trobarem moltíssima gent, per tant millor sortir amb les primeres llums del dia.
Si la ruta es fa a la tardor-hivern, disposem de menys hores de llum i haurem
de sortir aviat perquè, si no anem per feina, ens portarà més de 6 hores i mitja.
Recomanacions: Bastons
(molt útils per facilitar la baixada), calçat i roba còmode o de muntanya, menjar i
aigua (no trobarem cap font tractada ni punts de venda fins al poble). A l’estiu
és millor portar gorra i crema solar i, quan el temps és variable,
cal anar abrigat (millor que ens sobri roba). Si vas amb nens, cal tenir-los vigilats en tot moment i que vagin arrambats a la dreta, mai al costat del
barranc. Els gossos han d’anar lligats i la ruta no es pot fer amb bicicleta. Durant el camí trobarem moltes cabres i és millor no donar-les menjar, ja que poden ser molt pesades, fins i tot agressives.
Si no estem acostumats a caminar bastant o no volem cansar-nos en excés, sempre tenim
l’opció de fer mitja volta i no arribar a destí. En aquest cas, és millor
realitzar la ruta des del poble de Caín, ja que t’estalvies el gran desnivell.
DETALL DE LA RUTA
La ruta s’inicia al
pàrquing del funicular de Bulnes, on hi ha espai suficient si arribem a primera
hora del matí. Dos quilòmetres abans hi ha un aparcament molt gran habilitat,
però cal tenir en compte aquesta distància caminant que ens allargaria la ruta,
ja que fora de la temporada alta no disposem d’autobusos de connexió.
Des del cotxe
creuem el pont sobre el riu Cares i anem a l’esquerra, pujant la carretera al
costat d’uns hostals i restaurants. Seguim la via passant per un túnel i
uns metres més enllà veurem el cartell informatiu d’una ruta que marxa cap a
l’esquerra, travessant el riu sobre el pont de La Jaya, direcció Bulnes (un poble que curiosament no té accés per carretera). Nosaltres
seguirem per la carretera fins a la pista de terra on també hi ha el costum de
deixar el cotxe, però que sol estar ple. Aquí
ja veurem la caseta informativa del Parc, on podem demanar informació i obtenir
un mapa general sobre el Parc Nacional amb les normes d’accés a aquest (i que afecten aquesta ruta). Al
costat veurem el cartell de la ruta que seguirem.
Mirant a la dreta
hi ha el pal que marca l’inici de la ruta del Cares, que comença ascendent per
un camí de pedres, primer estret i després eixamplat. Cal tenir en compte la possible
caiguda de pedres al llarg d’aquest tram perquè anem al costat de tarteres
perilloses i també hi pot haver cabres.
Els primers 3
quilòmetres són de pujada per aquest camí en gran part empedrat, que evita
l’erosió del pas de la gent i les esllavissades. Els pals en seran útils per
pujar i no patir relliscades, així com per baixar amb més agilitat a la tornada.
A mitja pujada cal
destacar la presència d’uns barracons en ruïnes utilitzats pels
treballadors de la construcció del canal, col·locats en una petita esplanada que sorprèn trobar en aquest estret camí.
En acabar la pujada arribem a l'esplanada anomenada “los Collaos”, a 531 metres d'altitud. Veurem un altre cartell informatiu que
ens explica la finalitat original d’aquest camí i com va ser la construcció del
canal i la central elèctrica.
És un bon lloc per
fer una primera parada i recuperar forces per seguir els més de 8 quilòmetres que falten per arribar a Caín. Aquest ha
estat el màxim desnivell i pendent a salvar.
Seguim el camí que
ara baixa un tros amb cert pendent i pedres, per després aplanar-se. Des
d’aquí tenim una bona vista de la ruta que anirem seguint, així com el congost, les tarteres i parets a banda i banda. A partir d’aquest punt ja
començarem a trobar-nos amb cabres amunt i avall del camí.
 |
| Vista enrere a "los Collaos" |
Quan portem quasi 5
km recorreguts, creuarem un torrent d'aigua on hi ha un petit pont de fusta i, uns
metres enllà, veurem en una pedra un panell on ens informa sobre els
quilòmetres fins a les escombraries més properes (que són a l’inici i al final
de la ruta), per recordar als senderistes la necessitat d'emportar-se la
brossa.
Seguint el camí trobarem
una caseta de pastor. Per aquí tornarem a veure a la pedra el panell que ens
informa sobre els quilòmetres de la ruta.
Un quilòmetre més endavant
arribarem a la pleta anomenada “Culiembru”, plena de cabres, i on antigament hi havia hagut una església. També hi ha un encreuament de camins.
Hem de seguir sense
desviar-nos direcció Caín. En una gran pedra a l’esquerra del camí hi ha un
altre cartell sobre el quilòmetre on ens trobem: estem aproximadament a mig camí.
No massa més lluny
trobem la passarel·la de Los Martínez, construïda a contracorrent l’any 2012 perquè
una esllavissada de pedres va destruir el camí, posant en risc la temporada que
més turistes atrau la zona.
Es troba a molta
alçada sobre el riu Cares i té una zona enreixada no apte per als qui pateixen
de vertigen. També hi ha un cartell que ens explica com va ser la construcció
de la passarel·la i l’origen del seu nom en honor a la família Martínez
(muntanyencs, guies i guardes del Parc Nacional).
Una mica més
endavant, i ja dintre de la província de Lleó, hi ha un eixamplament del canal i el
congost s’obre per deixar-nos veure un espai ple de vegetació.
Així com un llarg
salt d’aigua mig quilòmetre endavant.
Prop d’aquí hi ha
un altre cartell, l’últim que trobarem, indicant 1'4 km per arribar a Caín.
I molt a prop ja
veurem el primer pont metàl·lic que travessa el riu, anomenat Bolín.
Podem veure com el
congost es va tancant de mica en mica, quan tornem a passar sobre el riu pel pont de Los
Rebecos.
A la sortida
d’aquest hi ha una gran cavitat a la roca i un cartell que ens informa sobre
les comunitats d’alzina d’aquesta zona, més típiques del clima mediterrani.
No massa lluny
arribem a l’entrada de la zona més tancada del congost, així com la més propera al
riu. A la dreta hi ha la comporta del canal.
Mirant a l’esquerra
hi ha un pont que travessa el riu cap a un camí, que no hem de seguir, i unes
petites basses d’aigua que en dies de molta calor conviden a banyar-se, tot i que s'ha de vigilar la força del riu.
Ja arribant a la
zona de túnels, anirem entrant i sortint de la roca en una zona molt humida i
amb poca llum. Cal anar amb cura si sou molt alts o aneu amb nens.
Destaca el baix nivell d'aigua del riu, degut que l'època en què s'han fet les fotografies és a principis d'hivern i, a més, ha estat un any sec.
 |
| Mirant enrere al congost |
Des del túnel veiem
la presa de Caín. A l’esquerra hi ha una escala per a peixos que els permet salvar
el desnivell riu amunt.
Per fer-se una idea, aquest és l'estat del riu en època de desglaç:
Seguim endavant travessant el riu per aquest pont al
costat de la presa:
I veurem el petit
embassament d’aigua que permet desviar una quantitat de cabal al canal que ens ha acompanyat durant la ruta.
Seguint ben a prop
de l’aigua haurem de passar per última vegada sobre el riu Cares abans d'arribar a Caín.
 |
| Vista enrere des del pont. Al fons, on tanquen les parets de pedra, està la presa que hem passat. |
A l’esquerra del pont, el
camí enfila cap al poble de Caín, on podem menjar, beure, recuperar forces i gaudir del bonic entorn d'aquest poble tancat per immenses parets de pedra.
Finalment, i després de descansar l'estona que considereu cadascú, cal desfer altre cop els 12 quilòmetres fins al punt de partida.
Si no us veieu amb forces, podeu quedar-vos a dormir en algun dels allotjaments disponibles al poble i gaudir de plats típics de la zona, per retornar l'endemà amb calma. Com a tercera opció, podeu contractar un servei de taxi que us retorni a Poncebos per una bonica ruta en cotxe de dues hores, com la que ofereix l'empresa Frontera Verde.
