Senda del Cares

Editor: Alba Martin Guillamon - 2n Gestió Forestal i Medi Natural 

Totes les fotografies són pròpies excepte si s'especifica el contrari al peu de la imatge. 

Poncebos (Astúries) → Caín de Valdeón (Castella i Lleó)

És dels itineraris més famosos dins del Parc Nacional de Picos de Europa, amb molta afluència sobretot a l’estiu. Transcorre pel congost del riu Cares, espai conegut com “La Garganta Divina” per la seva espectacularitat. És un camí ben marcat sense cap altra complicació que la seva longitud d'anada i tornada, encara que es pot contractar un servei de taxi que comunica per carretera els dos pobles (més informació al final).

Durant l’estiu i la Setmana Santa és molt transitada, originant grans problemes de circulació de vehicles i aparcament. Per aquest motiu, i durant la temporada alta, al poble de Las Arenas de Cabrales s’han habilitat grans pàrquings i serveis d’autobusos que comuniquen amb l’inici de la ruta i el també famós funicular de Bulnes.

L'origen d'aquesta ruta es remunta a principis del segle XX quan es va construir el canal que capta les aigües del riu Cares a Caín per portar-les a la central hidroelèctrica de Poncebos. Aquest canal, que entra i surt de la paret rocosa, consta de 71 túnels fets a mà pels més de 500 treballadors que va necessitar l'obra. A mitjans del segle XX, i per facilitar les feines de manteniment del canal, es va construir la senda actual dinamitant algunes zones per obrir camí, aixecant murs de pedra per anivellar el ferm i instal·lant fins i tot rudimentaris telefèrics per travessar el riu, avui dia inexistents. De la primera obra es lamenten 11 accidents mortals i de la segona, de la que van formar part 45 treballadors dels pobles propers, el balanç va ser de dues víctimes.

Entorn de la ruta: El Parc Nacional de Picos de Europa

Va ser declarat l'any 1995, tot i que abans ja existia el Parc Nacional de la Muntanya de Covadonga. Està situat al nord de la península, dintre de les províncies d'Astúries, Cantabria i Lleó, amb un territori de 67.128 ha, sent el segon parc nacional amb més superfície d'Espanya. A més, en l'àmbit internacional, està declarat com a Reserva de la Biosfera i Zona d'Especial Protecció de les Aus. Està format per un conjunt de massissos calcaris amb les capçaleres dels rius Cares, Sella i Deva. Conviuen altes parets de pedra, profunds congostos, llacs supervivents als fenòmens càrstics i avencs de més de 1.000 metres de profunditat. Entre els pics més alts hi ha Torrecerredo (2.646 m) i Pico Urriello (2.519 m).

El clima varia dins de cada estació segons els vents dominants. Això, sumat a la varietat d'altituds (la cota mínima és de 75 metres), fa que, tot i predominar el bosc típic atlàntic, amb fagedes ombrívoles en alçada i rouredes de mitja i baixa muntanya, també hi hagi formacions mediterrànies d'alzina, cirerer d'arboç i altres espècies de climes més secs als congostos i a les seves parets.

Entre la fauna del parc cal destacar la presència de gall fer, la subespècie endèmica cantàbrica, allà on trobem coníferes. Als boscos conviuen cabirols, senglars, cérvols, guineus, diferents mustèlids i aus com el picot negre, mallerengues, el pit-roig o el pica-soques blau. L’isard és emblemàtic de l’alta muntanya i, també en altres zones menys forestals, trobem l’àguila real, perdius i, més esporàdicament, el trencalòs. Grans carnívors com l’ós i el llop són poc abundants. Als rius destaca la truita comuna i el salmó, diversos amfibis i rèptils endèmics, el cranc de riu i la llúdriga.

 

Ubicació:




Font: www.mapama.gob.es

Punt de sortida: Poncebos

Font: Google Maps

Com arribar:

Per fer la ruta des de Poncebos hem d’arribar al poble de Las Arenas (Cabrales) a través de la carretera AS-114, a la província d’Astúries, i agafar direcció cap a Poncebos i al funicular de Bulnes per l'AS-264. Passant el poble de Poncebos arribarem al pàrquing del funicular de Bulnes, que està travessant el riu. Si se segueix la carretera sense passar pel pont ni desviar-nos, arribaríem a la pista on comença la ruta, però hi ha menys espai per deixar el cotxe.

 

DADES DE LA RUTA

Accés a la ruta a Wikiloc

Powered by Wikiloc

Distància: ruta lineal de 12 km d’anada - 24 km anar i tornar.

Desnivell acumulat: 460 metres. A l’anada fas uns 300 m de pujada i 160 de baixada i a la tornada al revés.



Font: www.mapama.gob.es/

Durada: 3 h 15’’ anar, a bon ritme. En total unes 6 h 30” sense parades.

Dificultat: Mitja per la seva longitud si es fa d’anada i tornada, però no té pèrdua i el desnivell és assequible.

Època: A l’estiu tindrem moltes hores de sol però també rebrem molta insolació directa i trobarem moltíssima gent, per tant millor sortir amb les primeres llums del dia. Si la ruta es fa a la tardor-hivern, disposem de menys hores de llum i haurem de sortir aviat perquè, si no anem per feina, ens portarà més de 6 hores i mitja.

Recomanacions: Bastons (molt útils per facilitar la baixada), calçat i roba còmode o de muntanya, menjar i aigua (no trobarem cap font tractada ni punts de venda fins al poble). A l’estiu és millor portar gorra i crema solar i, quan el temps és variable, cal anar abrigat (millor que ens sobri roba). Si vas amb nens, cal tenir-los vigilats en tot moment i que vagin arrambats a la dreta, mai al costat del barranc. Els gossos han d’anar lligats i la ruta no es pot fer amb bicicleta. Durant el camí trobarem moltes cabres i és millor no donar-les menjar, ja que poden ser molt pesades, fins i tot agressives.

Si no estem acostumats a caminar bastant o no volem cansar-nos en excés, sempre tenim l’opció de fer mitja volta i no arribar a destí. En aquest cas, és millor realitzar la ruta des del poble de Caín, ja que t’estalvies el gran desnivell.

 

 

DETALL DE LA RUTA

La ruta s’inicia al pàrquing del funicular de Bulnes, on hi ha espai suficient si arribem a primera hora del matí. Dos quilòmetres abans hi ha un aparcament molt gran habilitat, però cal tenir en compte aquesta distància caminant que ens allargaria la ruta, ja que fora de la temporada alta no disposem d’autobusos de connexió.

Des del cotxe creuem el pont sobre el riu Cares i anem a l’esquerra, pujant la carretera al costat d’uns hostals i restaurants. Seguim la via passant per un túnel i uns metres més enllà veurem el cartell informatiu d’una ruta que marxa cap a l’esquerra, travessant el riu sobre el pont de La Jaya, direcció Bulnes (un poble que curiosament no té accés per carretera). Nosaltres seguirem per la carretera fins a la pista de terra on també hi ha el costum de deixar el cotxe, però que sol estar ple. Aquí ja veurem la caseta informativa del Parc, on podem demanar informació i obtenir un mapa general sobre el Parc Nacional amb les normes d’accés a aquest (i que afecten aquesta ruta). Al costat veurem el cartell de la ruta que seguirem.

Mirant a la dreta hi ha el pal que marca l’inici de la ruta del Cares, que comença ascendent per un camí de pedres, primer estret i després eixamplat. Cal tenir en compte la possible caiguda de pedres al llarg d’aquest tram perquè anem al costat de tarteres perilloses i també hi pot haver cabres.

Els primers 3 quilòmetres són de pujada per aquest camí en gran part empedrat, que evita l’erosió del pas de la gent i les esllavissades. Els pals en seran útils per pujar i no patir relliscades, així com per baixar amb més agilitat a la tornada.

A mitja pujada cal destacar la presència d’uns barracons en ruïnes utilitzats pels treballadors de la construcció del canal, col·locats en una petita esplanada que sorprèn trobar en aquest estret camí.

En acabar la pujada arribem a l'esplanada anomenada “los Collaos”, a 531 metres d'altitud. Veurem un altre cartell informatiu que ens explica la finalitat original d’aquest camí i com va ser la construcció del canal i la central elèctrica.

És un bon lloc per fer una primera parada i recuperar forces per seguir els més de 8 quilòmetres que falten per arribar a Caín. Aquest ha estat el màxim desnivell i pendent a salvar.

Seguim el camí que ara baixa un tros amb cert pendent i pedres, per després aplanar-se. Des d’aquí tenim una bona vista de la ruta que anirem seguint, així com el congost, les tarteres i parets a banda i banda. A partir d’aquest punt ja començarem a trobar-nos amb cabres amunt i avall del camí.

 

Vista enrere a "los Collaos"

Quan portem quasi 5 km recorreguts, creuarem un torrent d'aigua on hi ha un petit pont de fusta i, uns metres enllà, veurem en una pedra un panell on ens informa sobre els quilòmetres fins a les escombraries més properes (que són a l’inici i al final de la ruta), per recordar als senderistes la necessitat d'emportar-se la brossa.

Seguint el camí trobarem una caseta de pastor. Per aquí tornarem a veure a la pedra el panell que ens informa sobre els quilòmetres de la ruta.

 

Un quilòmetre més endavant arribarem a la pleta anomenada “Culiembru”, plena de cabres, i on antigament hi havia hagut una església. També hi ha un encreuament de camins.

Hem de seguir sense desviar-nos direcció Caín. En una gran pedra a l’esquerra del camí hi ha un altre cartell sobre el quilòmetre on ens trobem: estem aproximadament a mig camí.

No massa més lluny trobem la passarel·la de Los Martínez, construïda a contracorrent l’any 2012 perquè una esllavissada de pedres va destruir el camí, posant en risc la temporada que més turistes atrau la zona.

Es troba a molta alçada sobre el riu Cares i té una zona enreixada no apte per als qui pateixen de vertigen. També hi ha un cartell que ens explica com va ser la construcció de la passarel·la i l’origen del seu nom en honor a la família Martínez (muntanyencs, guies i guardes del Parc Nacional).

Una mica més endavant, i ja dintre de la província de Lleó, hi ha un eixamplament del canal i el congost s’obre per deixar-nos veure un espai ple de vegetació.

Així com un llarg salt d’aigua mig quilòmetre endavant.

Prop d’aquí hi ha un altre cartell, l’últim que trobarem, indicant 1'4 km per arribar a Caín.

I molt a prop ja veurem el primer pont metàl·lic que travessa el riu, anomenat Bolín.

Font: www.reservascazayelhombre.blogspot.com.es

Podem veure com el congost es va tancant de mica en mica, quan tornem a passar sobre el riu pel pont de Los Rebecos.

A la sortida d’aquest hi ha una gran cavitat a la roca i un cartell que ens informa sobre les comunitats d’alzina d’aquesta zona, més típiques del clima mediterrani.

No massa lluny arribem a l’entrada de la zona més tancada del congost, així com la més propera al riu. A la dreta hi ha la comporta del canal.

Mirant a l’esquerra hi ha un pont que travessa el riu cap a un camí, que no hem de seguir, i unes petites basses d’aigua que en dies de molta calor conviden a banyar-se, tot i que s'ha de vigilar la força del riu.

Font: www.panoramio.com

Ja arribant a la zona de túnels, anirem entrant i sortint de la roca en una zona molt humida i amb poca llum. Cal anar amb cura si sou molt alts o aneu amb nens.

 
Destaca el baix nivell d'aigua del riu, degut que l'època en què s'han fet les fotografies és a principis d'hivern i, a més, ha estat un any sec.
 

Mirant enrere al congost

Des del túnel veiem la presa de Caín. A l’esquerra hi ha una escala per a peixos que els permet salvar el desnivell riu amunt.

 

Per fer-se una idea, aquest és l'estat del riu en època de desglaç:

Font: www.turismoreinodeleon.com

Seguim endavant travessant el riu per aquest pont al costat de la presa:

I veurem el petit embassament d’aigua que permet desviar una quantitat de cabal al canal que ens ha acompanyat durant la ruta.

Seguint ben a prop de l’aigua haurem de passar per última vegada sobre el riu Cares abans d'arribar a Caín.

Vista enrere des del pont. Al fons, on tanquen les parets de pedra, està la presa que hem passat.

A l’esquerra del pont, el camí enfila cap al poble de Caín, on podem menjar, beure, recuperar forces i gaudir del bonic entorn d'aquest poble tancat per immenses parets de pedra.

 

 

Finalment, i després de descansar l'estona que considereu cadascú, cal desfer altre cop els 12 quilòmetres fins al punt de partida.

Si no us veieu amb forces, podeu quedar-vos a dormir en algun dels allotjaments disponibles al poble i gaudir de plats típics de la zona, per retornar l'endemà amb calma. Com a tercera opció, podeu contractar un servei de taxi que us retorni a Poncebos per una bonica ruta en cotxe de dues hores, com la que ofereix l'empresa Frontera Verde.







 

Ruta de les Fonts de Capellades

La vila de Capellades situada a la comarca de l'Anoia, s'assenta damunt d'un majestuós travertí, en plena Serralada Litoral.
Amb una extensió extensió petita, no arriba als 3 km2, i una població de poc més de 5.000 habitants, té un gran interès cultural, històric i paisatgístic.
La vila ofereix infinitat de petits racons on el visitant podrà gaudir-ne'n amb tranquil.litat i immortalitzar el seu pas per aquesta petita població.


La història de la vila gira entorn a l'aigua, eix central de la present ruta. Aquest element hi és present a varis edificis emblemàtics, tals com el Museu Molí de la Vila, el molí de Can Violant, estructures de canalització del pas de l'aigua aprofitades per les comunitats de regants, i un dels seus punts de més interès, bellesa i esplendor: la Bassa de Capellades.

La Bassa és el punt de sortida i arribada de la ruta, i es troba al damunt d'un aqüífer, el Carme-Capellades, fent d'aquest punt el piozómetre natural per saber el nivell de les seves aigües subterrànies.
El participant comprovarà de primera mà l'estreta relació d'aquesta petita població i de la seva gent amb el recurs natural de vital importància: l'aigua. El passat paperer, immortalitzat en el majestuós Museu Molí Paperer de Capellades, constitueix un important llegat industrial del nostre país.

Us presentem una ruta circular, d'aproximadament 10 km, pensada per a públics molt diversos, des de caminadors i corredors, fins a famílies que vulguin disfrutar d'un dia de cap de setmana,
Aquesta transcorre la major part del temps per camins i corriols atravessant les muntanyes que envolten la població, saltant constantment entre els termes municipals de la Torre de Claramunt i de Capellades.

Durant el recorregut, trobarem espais de gran bellesa on el caminador podrà gaudir-ne amb la tranquil.litat i la serenor sentint-se envoltat de pinedes de pi pinyer.



Parlem de la font del Llangardaix, rehabilitada recentment per iniciativa ciutadana, compta amb una bancada que encercla la font, idoni per fer una aturada per hidratar-nos i immortalitzar-lo a través d'una càmera.






El camí ral de la font de la Reina va ser en el seu passat un punt de comunicació important que connectava Madrid i Barcelona, sent aquest indret un punt de verificació paperer, allà pel segle XVIII.




El pla de la Torre ofereix unes magnífiques vistes de la vila i de la muntanya de Miramar, situada a l'oest, vorejant el pas del riu Anoia.










Entre zones d'obaga i de solana, i sempre tenint el municipi de Capellades al centre de la ruta, arribem a la finalització, al punt de partida, al parc de la Bassa de Capellades.
En aquest punt, la vila ofereix als senderistes una àmplia varietat gastronòmica per valorar la jornada viscuda, repassar fotografies i recuperar les forces poder encarar el viatge de tornada.










Podeu descarregar-vos el track de la ruta i/o visualitzar-la amb més detall a través del Wikiloc.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=11888612

Esparreguera, molt més que passió!

Vista aèria dels Blaus

Esparreguera és una vila situada als peus de Montserrat, a l’extrem nord del Baix Llobregat, en l’actualment no reconeguda comarca del Montserratí. Si bé probablement aquest municipi és conegut arreu per l’espectacle de la Passió que s’hi du a terme des de principis del segle XVII, té d’altres indrets d’alt valor, tant natural com de patrimoni històric.

El recorregut que us proposem preten ser una eina per al coneixement d’alguns dels aspectes més interessants de l’entorn d’Esparreguera. Aquesta és una proposta de passejada/excursió pensada per a tots els públics i que pot satisfer les necessitats de molts públics diferents: passejada matinal, excursió en família de tot el dia, o fins i tot una agradable volta per a fer corrent o amb bicicleta.

Campanar d'Esparreguera

Volta d’uns 8 quilòmetres, amb desnivells moderats i una dificultat tècnica nul·la.

Ermita del Puig

Els Blaus. Des de les Bramones. 

Sortim des de la plaça de l’església d’Esparreguera. Podem contemplar el campanar de l’església de Santa Eulàlia, d’estil renaixentista, més de 60m d’alçada, un dels més alts de Catalunya i símbol de la vila. Ens dirigim cap al nord fins a enllaçar amb el camí veïnal a Collbató. Passem per l’esplanada de Can Roca, on girem a mà dreta. Passada una tanca metà·lica que prohibeix el pas a vehicles motoritzats, seguim la pista que ens durà a les Bramones. Trobem un parell de miradors on descansar i gaudir d’unes esplèndides vistes de les Roques Blaves, espai inclòs dins de l’EIN de Montserrat. No abandonem aquesta mateixa pista, que després d’una llarga baixada ens deixa a la riera del Puig. La seguim fins a trobar cartells indicatius de l’església romànica de Santa Maria del Puig; deixem la riera per agafar una pista a mà esquerra que ens porta ben bé als peus d’aquesta preciosa ermita. Hi passem per darrere  fins a trobar un petit sender que baixa dret cap a buscar una pista que ens deixa a la Colònia Sedó. Important colònia tèxtila la Catalunya del segle XIX. Molt interessant visitar-ne el museu. Sortint de la Colònia, trobarem la carretera vella que puja a Esparreguera. La prenem. Ja som a la recta final de la volta. Pujant per la carretera hem d’estar atents a agafar un sender a la dreta després de l’únic revolt de paella. Aquest sender ens conduirà de nou al nucli urbà, però abans podrem gaudir de l’entorn de les 16 fonts i de Can Comelles, edifici del segle XIV amb uns impressionants jardins exteriors. Ja som altre cop dins el nucli urbà, i només ens queda desfer el camí fins a la plaça de l’església de nou. 

Podeu descarregar-vos el track de la ruta i/o visualitzar-la amb més detall a través del Wikiloc.